Bones Companys Rossinyols!
Les sessions amb en Claudio han estat a l’aire
lliure pràcticament totes. Ell es sent més còmode i a mi m’agrada que em toqui
l’aire, en això coincidim! El temps però, no ens ha acompanyat gaire durant les
nostres cites. Malgrat això hem
aprofitat el poc sol que ens ha sortit.
En aquesta publicació hem decidit mostrar-vos una
de les trobades que vàrem fer al parc Francesc Macià de Malgrat de Mar, el
poble veí. Jo ja el coneixia però ell no tenia constància de la seva existència,
i en comparació als que tenim a Blanes, és molt gran! Va quedar bocabadat. A més
vam descobrir molta possibilitat i varietat de joc.
A través d’una sèrie de jocs inventats en aquell moment,
i aprofitant unes figures gegants que hi han al parc, vam fer repàs de paraules
i d’imaginar històries. Penso que, que a casa es parli la seva llengua d’origen
el repercuteix ja que el vocable que té sovint sembla molt limitat i li he d’ajudar
a traduir paraules, que barreja entre castellà i romanès.
El vaig voler ensenyar aquest parc perquè disposa
de tironines i vaig pensar que li agradaria, però la veritat que li va fer una
mica de por en aquell moment. Les atraccions que requerien més capacitat d’equilibri
es va animar a provar-ho, com algunes de percepció i atenció i de musicals que
hem pogut trobar allà.
El parc també disposa de molta flora i arbres,
tots ells etiquetats, això ens ha permès a conèixer diferents espècies vegetals
que desconeixíem.
En fi....molt de lleure i aprenentatge alhora!
Al teatre, a les sessions de Rialles, vam voler
repetir veure una companyia que organitza petites obres, i que tant l’anterior
com aquesta ens van agradar molt! Les protagonistes són molt dinàmiques i
transmeten diversió. Ah! I ens van regalar una bosseta de Rialles! Que en
Claudio va decidir utilitzar-la per guardar les seves joguines.
..Continuarem explicant a la propera!
Salutacions!
