Benvinguts companys! I Bon any!
Esperem que tots vosaltres hagueu tingut una bona entrada d’any! Ja estem aquí de nou deixant constància de les nostres trobades puntuals.
Durant aquestes dies per diversos motius ens hem vist relativament poc. Malgrat això, el nadal ens ha deixat uns cromos del pokemón de regal! Vàrem passar una gran estona jugant amb ells, de fet, es podria dir que sóc experta gràcies a en Nico a aquest joc. D’un alt nombre de partides jugades vaig guanyar només dos! Tot un èxit per part meva, no penseu!
Veure la reacció del noi al rebre el petit detall que li tenia preparat em va causar una bona sensació. A ell li va fer molta il·lusió ja que en altre cita em va comentar que tenia pocs, i que a l’escola tothom jugava però ell havia perdut uns quants en les partides o “atacs pokemón” (com ell deia) i estava una mica angoixat per aquesta raó. Es va posar molt content! Quan la mare el va recollir va ser la primera cosa que li va explicar, li parlava en el seu idioma d’origen però la mare m’ho anava traduint i agraint el gest, no hi havia perquè!
Cal dir que en Nicolai o Claudio, com li diuen a casa, de vegades, pel què he anant escoltant (ja que en realitat el seu nom és compost), és un nen i com a tal li agrada jugar i passar-s’ho bé, però té moltes dificultats en l’idioma i li costa expressar-se, això de vegades li fa tenir una actitud més tímida. L’inici dels dies en els que ens trobem sempre està més callat però mentre va avançant l’estona sempre acaba xerrant una barbaritat!
Li agrada explicar-me l’evolució dels personatge de les seves sèries televisives preferides, una d’elles en Goku! Jo ho veia de petita amb el meu germà i sovint m’explica moments dels dibuixos en els que la imatge d’aquell instant em ve al cap. Quan ell veu que jo també la conec i l’he vista posa cara de fascinat, com si fos un miracle que jo també conegui a en Goku, és una expressió que té que em provoca riure. La veritat que prefereixo en Goku abans que els pokemón, no ens enganyarem!
Quan ja no hi ha capítols a contar sempre s’inventa relats, li encanta crear històries i a mi em va genial per practicar el català amb ell. Té moltíssima imaginació! Això sí, com gairebé totes les pel·lícules creades pels infants sempre hi ha un protagonista dolent (“un monstre”) i un de bo (“el guerrer”).
Per aquest 2015 ja em plantejat fer algunes activitats concretes, esperem que puguem fer-les aviat. Sense més a dir pel moment, m’acomiado de vosaltres en nom dels dos!
Esperem que tots vosaltres hagueu tingut una bona entrada d’any! Ja estem aquí de nou deixant constància de les nostres trobades puntuals.
Durant aquestes dies per diversos motius ens hem vist relativament poc. Malgrat això, el nadal ens ha deixat uns cromos del pokemón de regal! Vàrem passar una gran estona jugant amb ells, de fet, es podria dir que sóc experta gràcies a en Nico a aquest joc. D’un alt nombre de partides jugades vaig guanyar només dos! Tot un èxit per part meva, no penseu!
Veure la reacció del noi al rebre el petit detall que li tenia preparat em va causar una bona sensació. A ell li va fer molta il·lusió ja que en altre cita em va comentar que tenia pocs, i que a l’escola tothom jugava però ell havia perdut uns quants en les partides o “atacs pokemón” (com ell deia) i estava una mica angoixat per aquesta raó. Es va posar molt content! Quan la mare el va recollir va ser la primera cosa que li va explicar, li parlava en el seu idioma d’origen però la mare m’ho anava traduint i agraint el gest, no hi havia perquè!
Cal dir que en Nicolai o Claudio, com li diuen a casa, de vegades, pel què he anant escoltant (ja que en realitat el seu nom és compost), és un nen i com a tal li agrada jugar i passar-s’ho bé, però té moltes dificultats en l’idioma i li costa expressar-se, això de vegades li fa tenir una actitud més tímida. L’inici dels dies en els que ens trobem sempre està més callat però mentre va avançant l’estona sempre acaba xerrant una barbaritat!
Li agrada explicar-me l’evolució dels personatge de les seves sèries televisives preferides, una d’elles en Goku! Jo ho veia de petita amb el meu germà i sovint m’explica moments dels dibuixos en els que la imatge d’aquell instant em ve al cap. Quan ell veu que jo també la conec i l’he vista posa cara de fascinat, com si fos un miracle que jo també conegui a en Goku, és una expressió que té que em provoca riure. La veritat que prefereixo en Goku abans que els pokemón, no ens enganyarem!
Quan ja no hi ha capítols a contar sempre s’inventa relats, li encanta crear històries i a mi em va genial per practicar el català amb ell. Té moltíssima imaginació! Això sí, com gairebé totes les pel·lícules creades pels infants sempre hi ha un protagonista dolent (“un monstre”) i un de bo (“el guerrer”).
Per aquest 2015 ja em plantejat fer algunes activitats concretes, esperem que puguem fer-les aviat. Sense més a dir pel moment, m’acomiado de vosaltres en nom dels dos!
Salutacions a tots/es!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada